PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

El Parc Nacional de l’arxipèlag de Cabrera està situat al sud de Mallorca, a deu milles nàutiques del port mallorquí més proper, el de la Colònia de Sant Jordi (ses Salines). La superfície protegida és de 10.021 ha, de les quals 8.703 corresponen al medi marí i la resta a les illes i els illots de l’arxipèlag: Cabrera Gran, illa des Conills, na Redona, illa des Fenoll, na Plana, na Pobra, l’Imperial, na Foradada, l’illot Pla, l’Estell de Fora, l’Estell d’en Terra, es Carabassot de s’Estell d’en Terra, l’illa de ses Bledes, l’Esponja, l’illot de na Foradada, l’Estell de s’Esclata-sang, l’illa de ses Rates, l’Estell des Coll i l’illa de l’Olló. L’arxipèlag va ser declarat Parc Nacional el 29 d’abril de 1991 (Llei 14/1991). El 1993 va ser aprovat el seu pla d’ordenació de recursos naturals (PORN) i el 1995 (Reial Decret 277/1995) entrava en vigor el seu primer pla rector d’ús i gestió (PRUG), revisat i ratificat el 2006 pel Govern de les Illes Balears. Finalment, el 2001 (Reial Decret 941/2001) s’aprovava el Pla sectorial de regulació de les activitats extractives, conegut popularment com el pla de pesca. A més, l’arxipèlag de Cabrera està inclòs en una zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i és lloc d’importància comunitària marina (LIC), per la qual cosa forma part de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea. El 2003 va ser declarat zona especialment protegida d’interès per a la Mediterrània (ZEPIM).

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

Usos i activitats permeses: -L'observació de la fauna i la flora. -Realització de fotografies no professionals sense sortir dels itineraris. -Totes aquelles que no alterin els valors paisatgístics, naturals i culturals del Parc. Usos i activitats que requereixen autorització escrita: -L'activitat de professionals de filmació, fotografia, vídeo, etc. -El bivac i la pernoctació a l'aire lliure. -Busseig. -La navegació i l'ancoratge. -Els actes de caràcter multitudinari. -Tota activitat comercial que s'hagi de desenvolupar en establiment fix. -L'actuació com a guia interpretador, guia turístic o informador a l'interior del Parc. Usos i activitats prohibides: -Llençar residus i deixalles. -Extreure qualsevol tipus de material geològic. -Extreure o alterar qualsevol objecte arqueològic. -Recollir qualsevol tipus de material, viu o inert. -Amollar, sembrar, trasplantar espècies animals o vegetals. -Encendre foc i fumar. -Atracar embarcacions fora de les zones expressament autoritzades. -Acampar en tot el territori del Parc Nacional. -Fer renou. -Dur a terme qualsevol tipus d'activitat cinegètica. -Accedir a terra en qualsevol punt diferent dels molls del port de Cabrera. -Circular fora de les pistes i camins. -Bussejar en apnea durant els mesos de maig i juny a les zones de costa on l'espècie Scyllarides latus fa la seva posta.

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

Per anar a Cabrera es poden agafar les barques turístiques que surten de la Colònia de Sant Jordi (ses Salines) o de Portopetro (Santanyí) els mesos d’estiu. Si voleu anar-hi amb el vostre vaixell, cal que sol·liciteu un permís de navegació (o de d’ancoratge, si voleu passar-hi la nit) mitjançant l'assistent que trobarà a www.caib.es Reserva de fondeig: www.caib.es Oficines del Parc Nacional Marítim i Terrestre de Cabrera. Gremi Corredors, 10, Polígon Son Rossinyol, 07009 Palma de Mallorca. Tel. 971 177 645 / Fax 971 177 647. Web: http://www.balearsnatura.com http://www.mma.es/parques.

Mar Cabrera

Sortides des de: Colònia de Sant Jordi (Mallorca) Més informació: 971 65 64 03, http://www.marcabrera.com

Excursiones a Cabrera

 

Sortides des de: Colònia de Sant Jordi (Mallorca) Més informació: 971 64 90 34, www.excursionesacabrera.es

 

MAPA

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

El fet que la protecció afecti la mar i la terra de l’arxipèlag de Cabrera atorga al Parc Nacional unes característiques especials, a més d’una rica diversitat. Entre els endemismes de l’arxipèlag trobem la raspeta (Rubia angustifolia subsp. caespitosa), unes deu subespècies de la sargantana balear (Podarcis lilfordi), a més de nombrosos coleòpters, aràcnids i gasteròpodes terrestres i alguns crustacis que habiten les cavitats subterrànies (com el Psammogammarus burri). En les seves cristal·lines aigües, entre fons rocosos, coves, fons arenosos o les amenaçades praderies de posidònia, habita una gran quantitat d’espècies: anfosos, escorballs, espets, nacres, dofins, cigales, estrelles d’un intens color vermell, etc. A terra, als ambients costaners formats per penya-segats i illots, les aus marines i les rapinyaires constitueixen un dels components més destacats de l’ecosistema. Al llarg de l’any és possible veure-hi espècies com la gavina mediterrània, la gavina corsa, el corb marí, el falcó comú o l’àguila peixatera, a més de baldritges, nonetes, virots i falcons marins. La garriga, amb ullastres i llampúdols bords, domina bona part de la terra ferma. Entre orquídies, savines i bolets no és difícil observar espècies d’aus terrestres com el xorrec i el busqueret de cap negre. Les cinc espècies de ratapinyades que habiten a Cabrera són els únics mamífers terrestres autòctons.

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

El castell (del final del segle XIV), que presideix majestuós l’entrada al port de Cabrera, i el far de l’Enciola (acabat de bastir el 1870) constitueixen dos dels elements més característics del Parc Nacional. Així mateix, és destacable la riquesa del patrimoni arqueològic. En les seves aigües hi ha nombrosos vaixells enfonsats d’època clàssica. Molt a prop del port, al conjunt arqueològic del pla de ses Figueres, es concentren les restes d’una factoria de salaons de peix, un taller de producció de porpra i part del que devia ser la necròpolis d’un monestir de l’antiguitat tardana, a més de les restes del campament dels presoners francesos (de principi del segle XIX). Al museu etnogràfic, instal·lat a l’antic celler, l’exposició permanent «Home i natura a Cabrera» permet fer un recorregut per la història, l’etnografia i els recursos naturals de l’arxipèlag.

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

Oficines del Parc Nacional Marítim i Terrestre de Cabrera. Gremi Corredors, 10, Polígon Son Rossinyol, 07009 Palma de Mallorca. Tel. 971 177 645 / Fax 971 177 647. Horari d'atenció al públic: de les 8 a les 15h. Web: http://www.balearsnatura.com http://www.mma.es/parques Oficina d'informació al port de Cabrera: Telèfon: 630 982 363 Horari de 8 a 14 h i de 16 a 20h Centre d'interpretació C/ Gabriel Roca, s/n. 07638 Colònia de Sant Jordi. Telèfon: 971 65 62 82. Museu etnogràfic-històric Es Celler. Horari de visites: d'11:30 a 13 h y de 16 a 18 h, tots els dies. Preu: Menors de 12 anys: gratuït Adults: 2 € Refugi del Parc nacional de Cabrera Aquest allotjament s'ha habilitat en un dels edificis que conformen el complex de l'antic campament militar de Cabrera i disposa de vint-i-quatre places distribuïdes en dotze habitacions dobles, cadascuna amb bany privat. L'edifici compta amb un microones, una gelera i una sala d'estar per a ús compartit dels usuaris. Les reserves es poden formalitzar a través d'internet al: cvcabrera.es amb una antelació màxima de tres mesos i per una estada de com a màxim de dues nits. El refugi romandrà tancat els mesos de desembre i gener. Els preus per nit són de 60€ per habitació en temporada alta i de 50€ en temporada baixa. Sala d'usos múltiples Cas Pagès Itineraris guiats i autoguiats Cantina al port de Cabrera Banys públics al port i al mollet de Cas Pagès

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

Els permisos de fondeig i busseig, així com els tràmits d'anul·lació, es gestionen a través de l'aplicació informàtica de la CAIB mitjançant els següents enllaços: Permisos de fondeig: www.caib.es Anul·lació de reserva de places de fondeig: www.caib.es Reserva de permisos de busseig: www.caib.es Sol·licitud de permisos de navegació www.caib.es

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

CENTRE D'INTERPRETACIÓ C/ de Gabriel Roca, s/n. 07638 Colònia de Sant Jordi. Telèfon 971 656282. ATENCIÓ: Tancat els mesos de desembre i gener Horaris i preus: Mateix horari tota la temporada de 1 Febrer al 30 noviembre 10:00h -14:00h (13:00h darrera entrada) i de 15:00h a 18:00h (17:00h darrera entrada) // darrera admisió sempre una hora abans Consultau la nostra web amb cas de dubte cvcabrera.es Decembre i gener tancat Descripció: El recorregut a la sala del medi marí simula una immersió al mar Mediterrani guanyant profunditat progressivament. Trepitjar els fons coralins, rocosos o sorrencs, respirar al costat de praderies de posidònies, o deixar que la imaginació s'inspiri a la vista d'un derelicte ple d'àmfores romanes, permet gairebé sentir que s'està realitzant un somni. Les coves i aquaris amb espècies d'animals i vegetals, que varien a mesura que la profunditat decreix, i un bussejo virtual, entre altres elements, incrementen la càrrega d'hiperrealisme del que s'ha dotat el conjunt des del seu mateix començament sota una escullera. Divuit aquaris que allotgen més de setanta espècies, distribuïts a diferents altures en funció de cada hàbitat, exhibeixen en condicions òptimes el més representatiu del fons Mediterrani. Congres, anfosos, sards, llobarros, llagostes, morenes i gatons són algunes de les espècies animals que tenen la seva casa en aquest cimbell en miniatura del Mare Nostrum, acompanyat d'espècies sèssils, com esponges, pegellides, gorgònies i eriçons, i diversos tipus de algues. Un ascensor de vidre dins d'un aquari, condueix a la sala de mitjà terrestre, a través d'una màgia gairebé onírica. L'origen de l'Arxipèlag de Cabrera i del conjunt del Mediterrani, mitjançant un joc espectacular d'efectes especials, ofereix el pas a una plataforma elevadora ascendent que mostra en el seu recorregut tots els secrets de la vida que es desembolica a Cabrera, fins a pujar al mirador des d'on pot aconseguir-se amb la mirada l'arxipèlag, a onze milles de distància. Des d'aquest punt de màxima visibilitat, situat en el terrat d'un singular edifici en forma de con, l'itinerari descendeix per una passarel·la en espiral entorn d'un grandiós mural que desvetlla els mites i signes més forts de la història i llegendes del Mediterrani. La base del con, on es troba la tenda, dóna començament a una passarel·la de fusta que porta a la sortida. Sobre un estany, el recorregut final discorre entre escultures que simbolitzen quatre de les illes, reals o fictícies, més emblemàtiques del Mediterrani: Djerba, Samos, Vulcà i Ítaca. El Mediterrani és naturalesa submarina i ecosistemes terrestres, és tota la vida que generen la seva aigua i la seva llum però també és la història de vides humanes, de trobades afortunades de cultures i civilitzacions, de desacords per resoldre: és navegació, art, comerç, un mar d'illes en evolució...però, abans de res, el Mediterrani és una oportunitat d'enteniment.

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

       
  • El far de l’Enciola
  •    
  • Na Picamosques (*)
  •    
  • La Serra des Canal de ses Figueres (*)
  •    
  • El Castell
  •    
  • Ses Sitges (*)
  •    
  • La Miranda (*)
  •    
  • El museu, el jardí i el monument als francesos
  •    
  • Visita arqueològica

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

El far de l’Enciola

Dificultad:Mitja/Baixa
Distancia:11 km. (anada i tornada al port)
Duración:5 h.
Requisitos:Per sol·licitar informació i fer un seguiment dels visitants contacti amb el guia de l'oficina del port de Cabrera.
Recomendaciones:Portar sabates còmodes
Temática:Senderisme, paisatgística, flora i fauna

Color:   

L’excursió al far de l’Enciola és, malgrat la dificultat que suposa superar els accentuats desnivells, molt gratificant. La primera ascensió és de s’Espalmador fins al coll Roig, on la garriga es va fent més atapeïda. Dalt del coll hi ha un pinaret. Una vegada hem travessat el coll, ens sorprèn un paisatge molt més àrid i inhòspit. Arribats al far la vista sobre la mar i el sud de Cabrera es perd en l’horitzó.

Etapas

Etapes
Sortint des del port i pel camí que recorre el perímetre de la badia arribarem a l’única pista asfaltada que hi ha a Cabrera. El camí s’enfila de forma que difícilment ens podrem equivocar. Una vegada que hem deixat sa Platgeta enrere, ens dirigirem a una altra platja de la badia, s’Espalmador. Sembla que aquesta cala rep el nom del fet que aquí s’espalmaven els vaixells, això és que es posaven en sec per netejar-los el fons de caragolíns i altres animalons marins adherits al buc i per calafatarlos. Si fem l’excursió al final de la primavera podrem delectar-nos amb l’espectacular vermell que presenten les lletreres (Euphorbia dendroides) del camí mentre les sargantanes (Podarcis lilfordi) se’ns creuen furtives cap a un altre costat.
A la dreta i sortint de s’Espalmador trobarem una zona sense vegetació, és un antic sementer. Una paret seca que encara es conserva acceptablement servia per evitar que sortissin del tancat les cabres i les ovelles. Avui no hi ha cap guarda de bestiar a l’illa. Si continuem la nostra marxa començarem la pujada al coll, una zona principalment arbustiva, en la qual predominen la mata (Pistacia lentiscus), el romaní (Rosmarinus officinalis), l’ullastre (Olea europaea) i l’aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), entre d’altres. Dalt del coll trobarem un petit grup de pins (Pinus halepensis).
En aquest recer hi ha l’antic punt de descarregament de material d’obra, petroli i queviures per a la construcció i funcionament del far. Poc abans, haurem passat per un istme que uneix la península de l’Enciola amb la resta de l’illa i que es coneix com sa Barrereta. Aquesta zona és poblada per unes plantes espinoses i de forma arrodonida, conegudes com coixinets de monja (Astragalus balearicus i Dorycnium fulgurans), i d’altres espècies com la saladina (Limonium minutum subsp. caprariense), el romaní i l’ullastre, modelades per les dures condicions atmosfèriques i ben adaptades a les condicions extremes de la costa (el vent, la saladina, els sòls rocosos, la sequera estival, etc.). Cap a llevant veurem els Estells, un conjunt de cinc illots (Estell de Fora, Estell des Coll, Estells Xapats i Estell de s’Esclata-sang) a més d’alguns esculls, tots molt petits, però ben alts en relació amb la seva escassa superfície. En aquests illots, cria el falcó marí (Falco eleonorae). Aquesta au rapinyaire realitza una llarga migració des de l’oceà Índic, d’aproximadament 8.000 km. La seva temporada de cria comença més tard que la majoria d’aus, perquè la fa coincidir amb el pas de les aus de migració de tardor, que captura en vol per alimentar els seus polls. També creix en un dels Estells i a l’illa de ses Bledes, l’alfals arbori (Medicago citrina), una planta d’aspecte llenyós. En aquesta zona es va descobrir la rotgeta (Rubia angustifolia subsp. caespitosa), endemisme exclusiu de Cabrera. Aquí a prop hi ha l’illa de ses Rates, un curiós topònim de creació recent, ja que en la cartografia més antiga es coneix com l’illa Freda. El seu perfil ens recorda una tortuga que beu i té un arc que se submergeix a més de 20 metres. En aquest paisatge sec i isolat hi ha el dolç de l’Enciola, d’aigua dolça, i on s’abeurava el bestiar, i el cocó de sa Sal, d’on es recol·lectava la sal acumulada. Un poc més enllà albirarem les antigues cases dels constructors del far.
Damunt la punta de l’Enciola, al sud-oest i elevat 102 metres per damunt del nivell de la mar, s’alça impressionant el far. El 1864 Emili Pou en féu el projecte. Abans de començar amb la construcció del far, va ser necessari obrir un camí de prop d’un quilòmetre i mig que partiria d’un embarcador on havia d’arribar el material necessari per a l’edificació. Posteriorment el camí s’allargaria uns 6 km fins al port de Cabrera. Malgrat que la construcció finalitzà el 1868, no entrà en funcionament fins el 15 d’agost de 1870, car fins aleshores no arribà l’òptica. Actualment el pla focal presenta una llum blanca amb eclipsis de 30 en 30”, que és visible a 32 milles de distància. El far té una planta quadrada de 360 m2 i està construït amb pedra de Santanyí. Tant la tipologia de l’edifici com la distribució de l’espai El far de interior són com les del far de Formentor, al nord oest de l’illa de Mallorca, el projecte del qual també és de l’enginyer Emili Pou. L’habitatge havia de ser ampli i apte per a un mínim de dues famílies que romandrien incomunicades durant llargues temporades. El 1958, l’automatització dels fars va permetre que els faroners es traslladessin a Mallorca.

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

Na Picamosques (*)

Dificultad:Mitja/Alta
Distancia:11 km.
Duración:3 h.
Requisitos:Per sol·licitar informació i fer un seguiment dels visitants contacti amb el guia de l'oficina del port de Cabrera. (* Aquest itinerari és guiat)
Recomendaciones:-
Temática:-

Color:   

Es tracta de l’ascensió al punt més alt de l’illa de Cabrera (172 m) des del qual tindrem unes espectaculars vistes del port, el cap de Llebeig i el far de l’Enciola. Iniciem l’itinerari sortint del port, punt de desembarcament obligat per a les embarcacions turístiques, i en el qual hi ha un conjunt de construccions de les quals destaquen l’oficina d’informació, la cantina, el refugi de pescadors, la comandància, el dispensari mèdic i l’antic forn militar.

Etapas

Començarem l’itinerari al punt de trobada habitual, l’oficina d’informació del Parc. Després d’haver superat la primera pujada, a l’esquerra veurem una creu de dimensions considerables instal·lada en memòria de l’amo en Damià Sunyer i dels seus fills. Aquest senyor va esser l' arrendatari, el pagès, l'encarregat de proveir de petroli el far de l’Enciola, el cantiner i el telegrafista de Cabrera des de 1914. El 31 de juliol de 1936, uns membres de la tripulació d’un submarí del bàndol republicà aparegueren a l’illa i empresonaren als seus fills, Joan i Gaspar. Els traslladaren a Menorca on foren afusellats dies més tard. Seguint el camí trobarem el parc fotovoltaic amb la benzinera, a l’esquerra, i el caló de ses Agulles, a la dreta. Més endavant, sobre un turonet, dominant la badia, trobarem la capella dedicada a santa Peronella, l’Esglesieta, bastida en una parcel·la de 6.300 m2, cedida a l’Església per Sebastià Feliu. El 1911, Emili Sagristà Llompart, vicari de l’església filial de Cabrera, exposà al bisbe de Mallorca la necessitat de construir un temple. Finalment, el 1915 els estadants de la colònia de Vil·la Cristina, que era el nom que rebia l’assentament agrícola establert a Cabrera, els pescadors, els faroners i els militars de l’illa tenien un lloc per poder oir missa. Actualment forma part de les instal·lacions que el Ministeri de Defensa manté a l’illa, ja que foren expropiades les terres a l’Església i a la familia Feliu el 30 de juny de 1916. La capella també rep els noms de cas Rei o sa Vicaria. Just passada l’esglesieta trobarem els antics barracons militars. Com hem comentat abans, la presència militar durant el segle XX ve marcada per l’expropiació de l’arxipèlag, decretada per la Reial Ordre de 7 de juliol de 1916, a la família Feliu per la quantitat de 362.148 pessetes. La construcció del campament és del començament del decenni de 1970. Actualment els barracons alberguen oficines i residències dels treballadors del Parc, grups científics i personal militar. De tots els edificis en destaca un, que no té els trets característics d’una construcció militar. És l’antiga casa de la família Humbert, els propietaris de Cabrera anteriors als Feliu. Continuant l’excursió en direcció a sa Platgeta passarem per les cases de cas Pagès i el mollet de sa Madona, anteriors a 1860. És perfectament conegut que la principal activitat duta a terme a Cabrera era la pesca, però també se n’hi feien d’altres d’agrícoles, ramaderes i forestals, que han deixat vestigis ben interessants. Cas Pagès estava ocupada per les famílies arrendatàries de les terres i els missatges que s’encarregaven dels sementers de conreu de secà i del bestiar (porcs, ovelles i cabres). El nucli està integrat per una casa pagesa mallorquina de dos aiguavessos, l’era, les pallisses, el molí de sang o fariner, les solls i el mollet. Durant els darrers quaranta anys les cases han estat ocupades per en Joan Vidal (es Pagès), la seva esposa Maria i la seva família, que arribaren a Cabrera l’any 1968. A l’àrea de sa Platgeta hi ha els tres punts arqueològics de màxim interès del recorregut, les restes del campament dels soldats francesos empresonats a l’illa, la necròpolis dels monjos bizantins i les piques de salaons, probablement d’època romana. A prop hi ha el coll d’una cisterna i unes piques que servien per abeurar el bestiar; es recollia l’aigua que arribava pel canal de ses Figueres. També n’hi arribava mitjançant la filtració d’aigua de la mar a través de les parets de marès del pou. Si ens fixem en l’àrea terrestre de sa Platgeta i s’Espalmador veurem que estan desforestades o amb vegetació dispersa i que hi ha restes de parets, murs i tancaments que impedien l’accés del bestiar als conreus de secà d’aquests sementers.
Quan hem deixat el camí del far de l’Enciola iniciarem la pujada. El primer element que crida la nostra atenció és un forn de calç en el qual s’han realitzat treballs de consolidació. Més endavant tindrem unes vistes espectaculars sobre un altre forn, és el que dóna nom al caló des Forn. Amb aquests dos exemples, i la troballa de nombrosos rotlos de sitja, tenim l’evidència de la pràctica d’activitats relacionades amb el bosc i la garriga, com són l’elaboració de calç i carbó. La ubicació d’aquests elements en zones determinades sempre tenia en compte dues condicions: que fos fàcil proveir-los de matèries primeres (llenya i roca calcària) i que hi hagués un bon accés per poder transportar el carbó i la calç obtinguts. El segon forn està arran de costa, de manera que era bo de fer arribar-hi i carregar les embarcacions, per dur la calç i el carbó a Mallorca, on eren venuts. Progressivament i seguint l’ascensió, el paisatge va canviant. Així passem d’una garriga arbustiva amb predomini de mates (Pistacea lentiscus), ullastres (Olea europaea) i savines (Juniperus phoenicea) a una vegetació molt més dispersa i oberta i adaptada a unes condicions molt adverses de vent, insolació, escasses pluges i substrat molt pobre, on les espècies predominants són el romaní (Rosmarinus officinalis), l’estepa joana (Hypericum balearicum), que donen a la part final de l’itinerari un aspecte desolat. Al darrer tram, el camí queda molt perdut en una àrea rocosa coneguda popularment com «dent de ca» (formació càrstica). Al cim, coronat amb el vèrtex geodèsic, on podrem gaudir d’unes vistes magnífiques, trobarem alguns exemplars de boix (Buxus balearica). El retorn cap al port el farem pel mateix camí.

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

La Serra des Canal de ses Figueres (*)

Dificultad:Media
Distancia:8,5 Km
Duración:2,5 h
Requisitos:Per sol·licitar informació i fer un seguiment dels visitants contacti amb el guia de l'oficina del port de Cabrera. (* Aquest itinerari és guiat)
Recomendaciones:Per fer aquest recorregut heu de dirigir-vos a l’oficina d’informació del port de Cabrera per sol·licitar el servei de guies i per informar-vos dels horaris, ja que poden variar segons l’època de l’any i la disponibilitat de guies.

Color:   

Es tracta d’un itinerari circular per una zona d’alçada considerable, des d’on podrem gaudir d’una meravellosa vista panoràmica de la part sud i est de l’arxipèlag, que inclou la badia principal, el far de l’Enciola, els Estells, el codolar de l’Imperial i la Miranda o Bellamirada, entre d’altres. Permetrà fer-nos una idea de les dimensions de l’illa, ja que tot el temps veurem les dues bandes del camí.

Etapas

Prèviament citats pel guia començarem la caminada vorejant el port, per arribar a sa Platgeta i endinsar-nos a l’illa en direcció al celler. Pel camí podrem veure el parc fotovoltaic, sa Vicaria, el campament, cas Pagès, els sementers de sa Platgeta i el celler.
En haver deixat enrere els sementers de sa Platgeta prendrem un camí a la dreta, que ens durà al canal de ses Figueres. Aquesta petita vall està encaixada entre els cims del penyal Blanc i la serra de ses Figueres. En el seu inici hi trobarem antigues zones de cultius, avui dia abandonades. Al començament del canal hi ha un conjunt de figueres (Ficus carica), que probablement donaren nom a la zona. Tot caminant, passarem per una àrea de vegetació típica de garriga fins arribar a un pinar, acompanyat de nombroses espècies d’arbusts com el xiprell (Erica multiflora), la mata (Pistacia lentiscus) o l’aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia). Segons l’època de l’any en què facem l’excursió també hi podrem veure diferents espècies de bolets. L’únic element etnogràfic que trobarem en aquest tram de l’excursió és un pou, l’aigua del qual era utilitzada per abeurar el bestiar. A l’hivern du aigua recollida per filtració.
Quan haurem arribat a dalt, és obligada una aturada per descansar del fort pendent que haurem superat i també per gaudir de les espectaculars vistes. Però aquest només serà el principi, ja que durant tot el camí que ens queda per davant tindrem vistes cap al port a l’esquerra, i a la mar i els penya-segats a la dreta. Després del descans, continuarem fins a un mirador des d’on podrem veure el far de l’Enciola retallat dins la mar i els Estells, un conjunt de cinc illots al límit meridional del Parc, en els quals es fa l’alfals arbori (Medicago citrina) i nidifica el falcó marí (Falco eleonorae) des de maig fins al final de la tardor. Aquesta rapinyaire, a diferència de la majoria d’aus, cria al final de l’estiu, moment en què arriben milers d’ocells migratoris des del nord d’Europa, i que serviran per alimentar als seus polls fins que abandonin el niu i es disposin a emprendre la seva pròpia migració. Durant tot el camí tenim les vistes cap al port a mà esquerra. Al mateix costat també hi podem veure, durant un tram del recorregut, ses Quatre Quarterades, antiga zona de conreu de la vinya durant els anys que la família Feliu explotà aquestes terres. Just devora hi ha cas Garriguer. A l’altre costat podem veure el canal de s’Aigua, destacat torrent de l’illa i que a l’hivern, quan plou bastant, duu aigua. Gran part d’aquesta serra està coberta per una garriga baixa i densa, en la qual predominen el xiprell (Erica multiflora), el romaní (Rosmarinus officinalis), la cossiada (Globularia alypum) i l’estepa llimonenca (Cistus monspeliensis). Depenent de l’època de l’any també hi trobem nombroses plantes que tenyeixen el camí de color amb les seves flors, com el lila de l’herba de Sant Ponç (Teucrium polium), el groc dels jonquillos (Narcissus tazetta) o el blanc de les cebes marines (Urginea maritima). Una planta molt curiosa que podem trobar florida al camí si fem l’excursió a la primavera és la canyaferla (Ferula communis), que fa una inflorescència groga que pot arribar als dos metres d’alçada. Al llarg del camí també podrem observar restes de la presència d’animals. Les més comunes són els forats que fan els conills (Oryctolagus cuniculus) i els seus excrements, amb un poc de sort alguna ploma de busqueret (Sylvia sp.), de puput (Upupa epops) o de tudó (Columba palumbus), i a l’hivern, quan ha plogut, a les basses que es formen al camí, també podrem descobrir-hi alguna petjada.
En aquest punt s’erigeix un dels penya-segats més espectaculars del Parc. Des d’aquí i en direcció SE veurem un extrem de l’illot Imperial i en la direcció oposada, NE, l’illot de ses Bledes, que deu el seu nom a una varietat de bleda silvestre; també s’hi fa l’alfals arbori (Medicago citrina), espècie d’alfals llenyós que presenta una distribució molt reduïda, ja que només es troba a les Columbretes i en alguns illots de Cabrera. Si mirem més cap al nord podem veure la badia de l’Olla, part de la península del cap Ventós i els illots del nord. A causa de la gran força del vent que bufa en aquesta zona, els ullastres (Olea europaea) i altres plantes creixen amb formes modelades pel vent i amb les fulles estretes i atapeïdes. Com a curiositat, encara que és un poc mal d’endevinar, podrem veure un niu d’àguila peixatera (Pandion haliaetus) abandonat. Està fet amb branques i és de grans dimensions.
Seguim el darrer tram de la serra per arribar al creuer de camins de Bellamirada. Na Picamosques, el punt més alt de l’illa; els pinars del cap Ventós; es Burrí; cala Santa Maria, zona de reserva marina i la Miranda, un observatori privilegiat, són llocs que ens oferirà la panoràmica des d’aquest darrer bocí de camí. Emprendrem el camí de baixada a mà esquerra. Es tracta d’una pista amb bastant pendent al principi. A mesura que baixem veurem, pràcticament a vista d’ocell, el jardí botànic, el celler i el forn de calç de can Feliu i, naturalment, la badia del port. En arribar a baix, el camí passa per davant les cases i l’hort de sa Font o can Feliu. Ja només ens quedarà desfer el camí que hem pres al principi fins arribar al port.

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

El Castell

Dificultad:Baixa
Distancia:1,5 Km
Duración:1 h
Requisitos:Per sol·licitar informació i fer un seguiment dels visitants contacti amb el guia de l'oficina del port de Cabrera.
Recomendaciones:De dalt del castell, en els dies més clars, es pot veure tota la serra de Tramuntana i les muntanyes d’Artà.

Color:   

Des del moll principal iniciem la ruta pel camí que duu a sa Platgeta. Passats uns 50 metres, ens hem de desviar cap a l’esquerra, per una àmplia pista que ens conduirà sense pèrdua al castell.

Etapas

El primer punt d’interès el trobarem a la dreta del camí. És la cova des Teatre o de sa Cantina. Fa devers 22 m de llarg per 13 m d’ample; el trespol és pla i progressivament va formant com una escala ascendent, semblant a un amfiteatre. A l’interior no s’observen signes de circulació d’aigua. Els presoners francesos la usaren per fer-hi representacions teatrals amb les quals s’entretenien a fi que el captiveri els fos una mica més passador. El mur que tanca la cova va ser construït quan a l’illa hi havia bestiar (cabres i ovelles) i la cova es feia servir de sestador, d’aquí que el terra estigui cobert d’una capa de fems que s’utilitzava per escampar pels horts de l’illa. Recordeu que no es pot sortir dels camins i les coves són zones de reserva d’accés restringit, de manera que no hi podeu entrar. Durant la pujada, podem observar la garriga, molt aclarida, en la qual destaquen la lletrera arbustiva (Euphorbia dendroides) i la ginesta borda (Ephedra fragilis). Al peu del castell també trobarem alguns endemismes balears com l’estepa joana (Hypericum balearicum) i el llampúdol bord (Rhamnus ludovici-salvatoris). També podrem veure sargantanes (Podarcis lilfordi), espècie emblemàtica del parc. Els científics n’han catalogat fins a deu subespècies diferents distribuïdes pels illots de l’arxipèlag. També veurem aus marines com la gavina (Larus michaellis) o la gavina corsa (Larus audouinii).
Abans d’accedir al castell arribarem a una esplanada en la qual hi ha el cementiri; un tancat de planta quadrada, al qual només es pot entrar per una reixa coronada amb una petita creu. No es tracta del cementiri usat pels presoners francesos, car aquests varen excavar dues fosses comunes prop de la zona del celler. Però sí és el lloc on va ser enterrat Johannes Böckler, l’aviador alemany de la Luftwaffe que va morir en estavellar-se el seu avió prop del far de l’Enciola mentre duia a terme una missió de bombardeig a un grup de vaixells aliats i volava des de Marsella cap a Ténès (a la costa algeriana) l’1 d’abril de 1944, durant la II Guerra Mundial. El 1982 les seves despulles foren traslladades al cementiri de Yuste per la Volksbund Deutsche Kriegsgräberfürsorge —organització alemanya de caràcter benèfic l’objectiu de la qual és concentrar en un únic cementiri de cada estat els soldats alemanys morts en conflictes a l’estranger. Johannes Böckler reposa a la tomba 142 de la fila 7. Arran d’aquell episodi luctuós, començà a circular la llegenda de l’aviador alemany. Abans d’enterrar-hi l’aviador, ja reposaven al cementiri de Cabrera els cossos d’un pescador santanyiner, de mal nom Lluent, i d’un nin. L’abril de 2003 també s’hi dipositaren les cendres de Francisca Sunyer, filla de l’amo en Damià Sunyer, antic arrendatari de l’illa. L’any següent hi foren dutes les cendres de Sebastià Feliu i Maria Lluïsa Truyols, darrers senyors de Cabrera. L’entrada al cementiri no està permesa.
Des d’aquest punt ja pugem al castell, que és a 72 m sobre el nivell de la mar. És l’edificació més antiga que es conserva, llevat, naturalment, de les restes arqueològiques. Al final del segle xiv es degué bastir una fortificació, una torre, probablement, i en un document de 1410 ja es menciona l’esmentada fortificació. Des d’aquell instant es tenen notícies d’ocupació de l’illa per defensar-la d’atacs pirates i corsaris. El cos de torrers o vigies s’encarregava d’encendre foc a la torre per avisar a la torre de Mallorca més propera, la de sa Ràpita, d’un possible atac a la costa mallorquina. L’any 1423 se signà un acord entre el paborde de Tarragona, la Universitat de Mallorca i el Regne de Mallorca per mantenir-hi una guarnició permanent que defensés l’illa. Al llarg del segle xvi patí nombrosos atacs pirates: el 1502, el 1509, el 1511, el 1531, dut a terme per Barba-Rossa, el 1537, el 1550, capitanejat per Dragut, i el 1583, que ocasionaren danys considerables que obligaren a emprendre diverses restauracions i reconstruccions. El 1716 el castell deixà de dependre de la Universitat i va rebre tropes regulars de l’exèrcit i l’alcait va ser substituït per un governador militar nomenat pel rei. Entre 1809 i 1814, Cabrera es va convertir en presidi de soldats napoleònics i el castell es va habilitar com a hospital de campanya i residència del capellà Damià Estelrich. D’aquella època és una inscripció gravada a un dels murs del castell: «Fleury Grapain prisonnier en 1809 et 1810». També s’ha utilitzat com a lloc de quarantena en temps d’epidèmies. El 1949 va ser declarat bé d’interès cultural pel Decret de 22 d’abril, sobre la protecció dels castells espanyols i la darrera reforma és de 1982. Des de la torre del castell podem veure l’illot de sa Conillera, la boguarcana del port amb la punta de sa Creueta i el cap de Llebeig, el caló des Forn, s’Espalmador, sa Platgeta, el museu, cas Pagès, la capella i els pavellons, que foren construïts l’any 1830, i que el 1878 acolliren la Comandància Militar i les residències del metge i el capellà de l’illa per l’estat ruïnós del castell. Devers 1840 i sent propietària de l’illa Francisca Font i Roig, els pavellons foren lloc de presidi per als forçats, condemnats que eren reclamats per l’alcaid del castell de Cabrera per la manca de soldats. Hi ha documentats diversos intents de fuga, com el de 1582, en què un grup de forçats fugiren de Cabrera amb la barca que servia d’enllaç entre l’illa i Mallorca. També varen acollir els carrabiners, encarregats del control del contraban. Posteriorment s’hi varen allotjar la parella de la guàrdia civil destinada a l’illa i el grup de transmissions de l’exèrcit de terra a la petita casa del costat. Actualment, i després d’una reforma total de les instal·lacions, serveixen de caserna a la dotació de la guàrdia civil i al servei marítim del mateix cos, destinats a l’illa.

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

Ses Sitges (*)

Dificultad:Mitja/ Alta
Distancia:9 Km
Duración:3 h
Requisitos:Per sol·licitar informació i fer un seguiment dels visitants contacti amb el guia de l'oficina del port de Cabrera. (* Aquest itinerari és guiat)
Recomendaciones:-

Color:   

Aquesta excursió ens permet travessar una de les zones menys visitades de Cabrera. Es tracta d’un recorregut circular que surt del port, voreja la badia de Santa Maria, una de les reserves marines més importants del Parc. l'itinerari passa per una zona forestal en la qual podrem conèixer els diferents usos tradicionals que s’han duit a terme a l’illa al llarg del temps, a la vegada que gaudim d’un paisatge acollidor i silenciós.

Etapas

Iniciarem el trajecte des del port de Cabrera. Arribarem a un coll des d’on podrem gaudir d’una vista panoràmica de la badia del port, amb els vaixells fondejats a les boies instal·lades, per no fer malbé la praderia de la Posidonia oceanica, popularment coneguda com alga. Es tracta d’un dels tresors de la mar de Cabrera, és una planta superior que fa flor, fruit, tija i fulles i que, amb els seus cicles, contribueix a la formació de les platges, proporciona aliment a nombroses espècies de peixos, fixa el substrat marí i oxigena els fons marins mediterranis. Seguirem per un tirany que ens endinsarà en un pinar ombrívol amb savines (Juniperus phoenicea), petits ullastres (Olea europea) i diferents tipus d’estepes (Cistus sp.). A mà esquerra veurem una petita cala, cala en Ganduf, amb una caseta antiga de telègraf que es comunicava, per un cable submarí, amb una altra caseta que hi havia a la zona de la costa sud de Mallorca. Continuarem per una garriga, amb una espècie endèmica de ciclamen (Cyclamen balearicum) i, segons l’època de l’any, nombroses fulles de cebes marines (Urginea maritima), mentre que, al cel, les tórtores (Streptopelia turtur) i els petits ocells com els busquerets de cap negre (Sylvia melanocephala) ens acompanyaran en la nostra caminada.
Continuarem caminant i trobarem el caló des Forn, on hi ha un dels forns de calç de Cabrera. Es tracta d’una construcció cilíndrica i ja quasi coberta del tot per la vegetació. Els forns de calç generalment es construïen en terrenys rosts, per aprofitar totes les pedres caigudes i formar l’estructura que serviria per convertir la pedra calcària, mitjançant un procés de calor amb foc, en calç viva, emprada posteriorment en diferents usos i activitats, per exemple emblanquinar o desinfectar. Per aquest camí podrem veure nombrosos exemplars de lletreres (Euphorbia dendroides). Un poc més endavant travessarem les antigues pedreres de marès amb unes interessants barraques de picadors de marès excavades a la mateixa roca. El marès és una roca molt porosa constituïda per grans d’arena compactats de naturalesa calcària que a les nostres illes s’ha emprat tradicionalment de material de construcció. En aquest tram trobarem unes plantes amb unes flors grogues i fulles ferradisses, just arran de les roques, anomenades ugons o motxes (Ononis crispa), que presenten una curiosa distribució ja que només es poden trobar a Cabrera i a Menorca. Algunes aus marines, com la gavina corsa (Larus audouinii) o l’àguila peixatera (Pandion haliaetus), que ha triat Cabrera per criar, poden veure’s volar per damunt nostre. Continuem pel camí de la costa i trobarem el caló des Palangrers, amb un dels pocs escars que es coneixen de l’illa de Cabrera. Segurament l’utilitzaven els pescadors per descansar o per refugiar la seva barca del mal temps. Fa anys, un meravellós mamífer marí del mediterrani, el vellmarí (Monachus monachus) vivia a les aigües de Cabrera. Es tenen abundants testimonis de la seva presència a l’arxipèlag i és per això que el nom d’alguna cova d’aquesta badia fa referència a aquest animal considerat extingit a les Balears, encara que darrerament hi ha hagut curioses observacions a les aigües balears.
Dins del pinar, uns rotlos de sitja abandonats, ara entapissats de líquens, eren l’indret on es feia carbó vegetal, activitat que exercia una gran pressió sobre la massa forestal. A partir del decenni de 1950, en què s’abandonà progressivament la pràctica de l’agricultura i el bosc s’ha anat estenent per tota l’illa. Just devora hi ha un altre forn de calç, el més gros de Cabrera, que ha estat restaurat aquests darrers anys. Caminant per aquest bosc podem veure puputs (Upupa epops) i tudons (Columba palumbus). Al costat del pi (Pinus halepensis) podem trobar el xiprell (Erica multiflora) amb la múltiple floració de color rosat i també, molt amagades entre la garriga i el bosc, les arboceres (Arbutus unedo). Acabarem l’excursió baixant per can Feliu, edifici bastit pels propietaris d’aleshores, els Feliu, al final del segle XIX, quan s’establí la colònia agrícola Vil·la Cristina. Actualment és un magatzem del Parc Nacional.

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

La Miranda (*)

Dificultad:Mitja
Distancia:6 Km
Duración:2 h
Requisitos:Per sol·licitar informació i fer un seguiment dels visitants contacti amb el guia de l'oficina del port de Cabrera. (* Aquest itinerari és guiat)
Recomendaciones:Per fer aquest recorregut heu de dirigir-vos a l’oficina d’informació del port de Cabrera per sol·licitar el servei de guies i per informar-vos dels horaris, ja que poden variar segons l’època de l’any i la disponibilitat de guies.

Color:   

Després de la forta pujada, un cop superades les cases de sa Font o de can Feliu, arribarem a una de les millors talaies de l’illa. El seu nom fa referència a les àmplies i belles vistes sobre el port, el nord i el llevant de Cabrera. Aquest itinerari s’inicia al port de Cabrera. Arribats a sa Platgeta seguirem la pista que trobarem darrere i que ens condueix a l’interior de l’illa.

Etapas

El primer tram del recorregut transcorre per la zona més antropitzada de l’illa. Hi trobarem per aquest ordre les següents edificacions: les cases del Port; l’antiga capella (cas Rei) dedicada a santa Peronella, nom de la darrera senyora de Cabrera; les antigues barraques del campament militar, actualment rehabilitades i utilitzades pel personal del Parc; cas Pagès; es Celler, on està instal·lat el museu i les cases de sa Font o can Feliu. A més, trobarem una sèrie d’infraestructures del Parc: el parc fotovoltaic i la benzinera. En aquesta primera part de l’excursió, i si el dia és assolellat, podrem veure alguna sargantana (Podarcis lilfordi), endemisme de les Balears molt característic de l’arxipèlag de Cabrera. També hi observarem caderneres (Carduelis carduelis) i xoriguers (Falco tinnunculus). A l’hivern són abundants els rupits (Erithacus rubecula) i els horabaixes podrem sentir els sebel·lins (Burhinus oedicnemus). També podrem veure algun busqueret (Sylvia spp.), ocell insectívor que s’amaga dins la garriga. Anant cap a l’interior de la vall, passarem per l’antic sementer de sa Platgeta, en el qual destaca un vigorós bosquet de savines. Aquesta zona es conrava fins a la segona meitat del segle XX. Al final del xix, la família Feliu, la darrera propietària de l’arxipèlag, dugué a terme el projecte d’una colònia agrícola, Vil·la Cristina. Així, se sembrà vinya i es féu vi al celler, en un moment en què França no en podia produir per mor de la plaga de la fil·loxera. Actualment i per l’abandó dels usos tradicionals, el bosc de pi blanc (Pinus halepensis) i la garriga s’han estès ben ràpidament. En general, podem parlar d’unes formacions vegetals joves, encara que els arbres ja no ens permeten veure el monument als francesos des de la bocana del port, cosa que sí ocorria fa algun temps, com evidencien les fotografies antigues.
Just al començament de la pujada s’alcen les cases anomenades de can Feliu, conegudes també com les cases de sa Font, per la surgència d’aigua existent. Una font de mina que és la principal subministradora de tota l’illa. Aquesta edificació està ubicada en un dels llocs més privilegiats de l’illa. D’una banda està ben protegida de la influència marina (vents forts i temporals) i per l’altra, està, com ja hem dit, al costat de la font més important d’aigua. Avui l’interior no té res a veure amb l’antic habitatge, car les particions han desaparegut i s’usa de taller i magatzem.
Més amunt de sa Font i mirant a la nostra esquerra, hi ha una construcció consistent en un enorme forat folrat de paret seca. És un dels forns de calç viva de Cabrera, en els quals s’elaborava calç de la roca calcària, tan abundant a tot l’arxipèlag. Aquesta calç posteriorment era transportada a Mallorca per ser venuda. Aquests darrers anys ha estat restaurat amb l’ajuda d’un mestre marger i un grup voluntaris.
Gran part del vessant pel qual pugem està ocupat per un dens i jove savinar. La savina (Juniperus phoenicea) és una espècie que es localitza en moltes zones de Cabrera. Acompanyant la savina hi ha nombrosos arbusts, com la mata (Pistacia lentiscus), l’ullastre (Olea europaea), la lletrera (Euphorbia dendroides), el ginebró (Juniperus oxycedrus), etc. En la nostra ascensió, i també des del cim de la Miranda, és possible que puguem contemplar alguna au rapinyaire volant pel cel: falcons pelegrins (Falco peregrinus) i àguiles peixateres (Pandion haliaetus), nidificants a Cabrera; àguiles calçades (Hieraaetus pennatus), arpelles (Circus aeruginosus) i altres, només presents a l’hivern o en època de pas. Pel camí, se’ns poden creuar conills (Oryctolagus cuniculus) que ràpidament s’amagaran davall un matoll qualsevol.
Des d’aquest punt gaudirem d’una immillorable panoràmica del port i de gran part de Cabrera, com l’illa des Fonoll a l’Olla o la cova Blava a Santa Maria, entre d’altres. La vista, en dies clars, passarà damunt l’illa des Conills fins a arribar a Mallorca, d’on podrem identificar, a més de la costa de migjorn, altres accidents geogràfics, com les serres de Llevant i la serra de Tramuntana. Les roques que formen aquest cim, com la major part dels cims de Cabrera, són de tipus calcari i es formaren en el fons d’un antic mar d’aigües tranquil·les i de poca fondària. Posteriorment, i per efecte de moviments tectònics, aquests materials es varen elevar per sobre del nivell de la mar i quedaren on estan a l’actualitat. Un cop hem assolit la nostra fita, el cim de la Miranda, podrem tornar pel mateix camí, tot vigilant de no relliscar amb les petites pedres del camí. Tot i això i si parlem amb el guia, hi ha la possibilitat de fer l’itinerari per un tirany, de forma que el recorregut serà circular.

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

El museu, el jardí i el monument als francesos

Dificultad:Baixa
Distancia:3 Km
Duración:1,5 h
Requisitos:Para solicitar información y llevar un control de los visitantes póngase en contacto con el guía de la oficina del puerto de Cabrera.
Recomendaciones:-

Color:   

Es tracta d’un recorregut pel passat i les formes de vida tradicionals vigents, en alguns casos fins ben entrat el segle XX. Passarem per sementers abandonats, el monument als presoners francesos, el jardí botànic, el celler, avui adaptat per acollir el museu etnogràfic, les cases i l’hort de Can Feliu. Sortint del port hem de seguir la pista que voreja la badia principal i que mena a Sa Platgeta. Una vegada allà seguirem l’ample camí de l’esquerra que ens durà cap a l’interior de l’illa, fins a l’edifici del celler.

Etapas

Partint de Sa Platgeta passarem per una zona sense la garriga original, són els antics conreus de secà, utilitzats fins ben entrat el decenni de 1960. Actualment i per l’abandonament dels usos agrícoles, l’àrea està ocupada predominantment per plantes herbàcies i un bosquet de savines (Juniperus phoenicea) que creix al bell mig de la vall. En aquest lloc abunden petits ocells que cerquen aliment. És per això que durant l’època de migració hi podrem veure les xarxes d’anellament de les campanyes ornitològiques. Tot l’any hi veurem caderneres (Carduelis carduelis), passarells (Carduelis cannabina) i verderols (Carduelis chloris). Altres, com els tords (Turdus philomelos), els rupits (Erithacus rubecula) i els coa-roges (Phoenicurus sp.), només els podrem observar a l’hivern.
Seguim el camí que voreja els antics sementers i que ens condueix a l’interior de la vall, fins que trobem, a la dreta, un caminet que s’enfila dins el pinar i ens mena, després d’una breu pujada, al monument als presoners francesos. Dins el pinar hi ha l’obelisc, erigit l’any 1847 pel príncep de Joinville, que recorda el tràgic captiveri dels soldats francesos entre 1809 i 1814, en el context de la Guerra del Francès. Després de ser derrotats a la batalla de Bailén i passar un temps empresonats als pontons de Cadis, prop de 5.000 soldats napoleònics foren traslladats a l’illa de Cabrera. Es calcula que arribaren a passar per Cabrera més de 9.000 soldats i oficials de l’exèrcit napoleònic. Durant els cinc anys que romangueren a l’illa visqueren en coves i barraques en condicions precàries i s’hagueren d’imposar una certa organització per a la construcció de les barraques, el proveïment de l’aigua i el repartiment dels queviures, ja que l’aliment arribava molt irregularment en vaixells. Atenuaren els efectes del captiveri amb representacions d’obres de teatre, la manufactura d’objectes de fusta de savina o boix, que canviaven per menjar als pescadors que s’acostaven des de Mallorca. L’empresonament dels soldats francesos acabà després de cinc llargs anys, i només prop de 3.600 tornaren a les seves llars.
Just devora l’edifici del celler hi ha unes construccions de pedra en sec en diferents angles. És el jardí botànic, en el qual podrem veure la vegetació més singular i característica del Parc Nacional, a vegades difícil de veure en el seu hàbitat natural ja sigui per la localització inaccessible o perquè es troba en una zona de reserva. L’alfals arbori (Medicago citrina), la motxa o ugó (Ononis crispa), la didalera (Digitalis minor) o la rotgeta (Rubia angustifolia ssp. caespitosa), endemisme cabrerenc, són joies poc conegudes que conviuen a Cabrera amb d’altres espècies més conegudes, com els pins (Pinus halepensis), les malves (Lavatera arborea) o el romaní (Rosmarinus officinalis).
Contigu al jardí hi ha l’edifici del celler, construcció imponent de final del segle XIX. Tenia una finalitat eminentment agrícola, i funcionà com a celler —encara que no s’arribà a acabar mai— durant els anys que es cultivaren les vinyes, introduïdes a Cabrera per la família Feliu. Quan s’arrabassà la vinya, l’edifici es va fer servir de sestador del ramat d’ovelles i de pallissa. Després d'un període d'abandó, se n'emprengué la restauració per acollir el museu històric i etnogràfic que actualment ofereix al visitant l'exposició anomenada "L'home i la natura a Cabrera". El museu està dividit en tres pisos. A la planta baixa, dedicada als recursos naturals de Cabrera, hi trobarem la fauna, la flora, el medi marí i un avanç de la història de l'illa: una reproducció de la necròpolis bizantina del pla de ses Figueres. Al primer pis podrem conèixer els usos humans i l'etnografia de l'illa, mitjançant texts, il·lustracions i fotografies antigues i diferents ormeigs de pesca. A la planta superior viatjarem per la història de l'arxipèlag a través de les restes trobades, tant a terra com a la mar, des de la prehistòria i la història antiga fins al segle XX. Hi podrem observar àmfores d’època púnica i romana, ceràmica de diferents èpoques, una maqueta del castell, una representació de materials recopilats de l’època dels presoners francesos, etc. No oblideu contemplar la panoràmica sobre el port pel finestral del pis superior.
Des del museu podem veure una casa d’un aiguavés construïda al final de segle XIX i restaurada el decenni de 1990, que formava part del conjunt agrícola de l’illa, juntament amb el celler i els sementers de la zona. Ben davant hi ha un hort que es regava aprofitant una mina d’aigua dolça. Completen el conjunt els fassers de les marjades.

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

Visita arqueològica

Dificultad:Baixa
Distancia:1,5 Km
Duración:1 h
Requisitos:Per sol·licitar informació i fer un seguiment dels visitants contacti amb el guia de l'oficina del port de Cabrera. No es poden traspassar les tanques de protecció.
Recomendaciones:Es pot completar l'itinerari amb la visita al museu.

Color:   

L’àrea arqueològica on estan localitzats els tres punts d’interès (enterraments bizantins, dipòsits de salaó de peix i les estructures del campament dels soldats francesos) rep el nom de pla de ses Figueres. Té una extensió aproximada de 10 hectàrees i ocupa la zona de sa Platgeta, cas Pagès i l’estació meteorològica. Per arribar-hi hem de seguir la pista que surt des del port i voreja tota la badia. És un trajecte curt que podem fer en devers 15 minuts.

Etapas

En arribar a sa Platgeta, devora la cisterna, trobem el primer plafó explicatiu de l’itinerari. Té unes descripcions generals de la zona i de les restes arqueològiques amb un mapa de situació dels punts que es poden visitar.
Féu la troballa inicial l’investigador Antoni Vallespir. Unes excavacions, els resultats de les quals foren publicats el 1992, dutes a terme pels doctors Margalida Orfila, Miguel Ángel Cau i María José Hernández localitzaren dipòsits de diferents mides excavats a la roca o construïts amb pedres i argamassa, tots, un vora l’altre, ran de la línia de mar. Aquests elements han estat objecte de diferents actuacions en diverses campanyes arqueològiques (neteja de vegetació, excavació, restauració i consolidació). Inicialment, aquestes cubetes es degueren usar per a l’elaboració del garum o salaons de peix. Posteriorment, els presoners francesos (1809-1814) les usaren d’habitatges, hi obriren unes petites portes i hi feren llars de foc. Al final del captiveri el soldats varen calar foc al campament. Les cendres varen fer una capa de protecció, i per això, en les excavacions han aparegut peces pràcticament intactes, com una pella metàl·lica, olles de fang, greixoneres, tapadores, sivelles i botons dels uniformes. També s’hi trobaren elements orgànics com un raspall d’os i faves calcinades.
El 2 de maig de 1808 va esclatar la Guerra del Francès. El juliol del mateix any, les tropes franceses del general Dupont, després de capitular a la batalla de Bailén, quedaren com a presoneres de l’exèrcit espanyol. Traslladades al Puerto de Santa María (Cadis), finalment, acabaren a Cabrera, on arribaren prop de 4.500 persones, entre soldats i oficials de l’exèrcit napoleònic, el maig de 1809. Se sap que el febrer de 1812 hi havien estat enviats devers 9.400 presoners. La reclusió a l’illa no va ser gens fàcil, car hi mancava el menjar i l’aigua i les condicions higièniques més elementals. Nombrosos factors contribuïren a l’elevada mortaldat dels presoners: malalties i ferides de guerra, escassa atenció sanitària, falta de recursos econòmics per aconseguir els queviures necessaris, la irregularitat del proveïment des de Mallorca, sobretot a l’hivern, quan són més freqüents els temporals... El 10 de desembre de 1813, a la ciutat francesa de Valençay es va signar el tractat de pau amb el qual es posava final a la guerra i els soldats empresonats foren reclamats per França. Només 3.600 homes sobrevisqueren al captiveri. En aquest jaciment arqueològic són fàcilment identificables petites habitacions de planta quadrada o rectangular que normalment tenen un banc i una llar de foc. A la campanya arqueològica de gener i febrer de 2007 es va finalitzar la consolidació dels petits habitatges per part de l’equip de restauració. Durant el seu captiveri els presoners designaven l’àrea de sa Platgeta i cas Pagès amb el nom de Palais Royal. El lloc era com un petit vesper, car minúscules cabanes més o menys ordenades donaven aixopluc a un nombre significatiu de soldats. En aquell improvisat campament es podien intercanviar objectes o menjar: pa sec, peix salat, fils, agulles, tabac, faves, ratolins (costaven cinc faves) o rates (costaven vint-i-cinc faves). Els soldats que tenien un ofici improvisaren petits tallers per reparar roba, calçat... N’hi havia que treballaven amb cabells, ossos o copinyes, i fins i tot n’hi va haver que treballaren la fusta de boix (Buxus balearica) per fer objectes i estris d’ús diari com culleres i altres elements.
A la segona meitat del segle IV dC aparegueren al si del cristianisme alguns moviments ascètics i monacals que aviat s’estengueren per tota la Mediterrània occidental, de manera que eren freqüents els assentaments de petits grups que es retiraven en indrets aïllats per dur-hi una vida eremítica. Aquestes comunitats poc a poc varen créixer en importància i nombre i fins i tot dotaren els centres monàstics amb petites infraestructures com ports o tallers. Una carta escrita l’any 603 pel papa Gregori Magne al defensor Iohannes, en la qual l’instava a reprimir la conducta irregular dels monjos de Cabrera, és l’única font escrita que ens parla del cenobi cabrerenc. Els arqueòlegs han pogut localitzar part del que devia ser la necròpolis de la comunitat monàstica. Tres de les cinc tombes localitzades han estat excavades totalment. Són del tipus banyera, cobertes amb lloses. De moment s’han tret a la llum tres esquelets corresponents a individus de sexe masculí, sense caixa funerària, d’edats compreses entre els 35 i els 45 anys i de devers 1,60 i 1,80 m d’alçada. També s’han localitzat restes de vaixella, la qual cosa fa pensar que hi podria haver un petit nucli habitat o cenobi integrat per alguns monjos que probablement vivien en comunitat. Devora les tombes hi ha una fossa de reduïdes dimensions, dins de la qual es bastiren quatre murs amb pedres de diferents mides lligades amb fang i que formaven una cubeta. A fora d’aquesta construcció es trobà una gran concentració de fragments de caragols de mar de dues espècies diferents, el corn de tap (Murex trunculus) i el corn de tenassa (Thais haemastoma), les usades per a la producció de porpra. Tot fa pensar que els monjos tenien un petit taller en el qual obtenien la porpra i també feien objectes de decoració amb les closques.

ESDEVENIMENTS

No hi ha Esdeveniments!