PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

Der Nationalpark der Inselgruppe Cabrera liegt südlich von Mallorca, zwei Seemeilen vom nächstgelegenen mallorquinischen Hafen. Die geschützte Fläche erstreckt sich über 10.021 Hektar. 8.703 davon sind Wasserfläche, während sich der Rest auf die Inseln und Inselchen des Archipels verteilt: Cabrera Gran, Illa des Conills, Na Redona, Illa des Fenoll, Na Plana, Na Pobra, L’Imperial, Na Foradada, L’illot Pla, L’Estell de Fora, L’Estell d’en Terra, L’illa de ses Bledes, L’Esponja, L’illot de na Foradada, L’Estell de s’Esclata-sang, L’illa de ses Rates, L’Estell des Coll, L’illa de l’Olló. Das Gebiet wurde mit dem Gesetz 14/1991 vom 29. April zum Park erklärt. Im Jahr 1993 wurde der Ordnungsplan der natürlichen Ressourcen (Pla d’ordenació de resursos naturals-PORN) verabschiedet und 1995 trat mit dem Königlichen Dekret 277/1995 der erste Leitplan für die Nutzung und Verwaltung (Pla rector d’ús i gestió-PRUG) in Kraft, der 2006 von der Regierung der Balearen überarbeitet und ratifiziert wurde. Schließlich wurde im Jahr 2001 mit dem Königlichen Dekret 941/2001 der Zonenplan zur Regelung der Ausbeutungsaktivitäten verabschiedet, der allgemein als Fischereiplan bekannt ist. Darüber hinaus ist der Archipel Cabrera Bestandteil einer speziellen Vogelschutzzone (Zona d’especial protecció per a les aus–ZEPA) sowie Ort mit Bedeutung für das Gemeinwesen (Lloc d’interès comunitari–LIC), weshalb die Inselgruppe zum EU-Netz Natura 2000 gehört. Im Jahr 2007 wurde Cabrera zur vorrangigen Sonderschutzzone des Mittelmeers erklärt (Zona especialment protegida d’importància per a la Mediterrània–ZEPIM).

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

Usos i activitats permeses: -L'observació de la fauna i la flora. -Realització de fotografies no professionals sense sortir dels itineraris. -Totes aquelles que no alterin els valors paisatgístics, naturals i culturals del Parc. Usos i activitats que requereixen autorització escrita: -L'activitat de professionals de filmació, fotografia, vídeo, etc. -El bivac i la pernoctació a l'aire lliure. -Busseig. -La navegació i l'ancoratge. -Els actes de caràcter multitudinari. -Tota activitat comercial que s'hagi de desenvolupar en establiment fix. -L'actuació com a guia interpretador, guia turístic o informador a l'interior del Parc. Usos i activitats prohibides: -Llençar residus i deixalles. -Extreure qualsevol tipus de material geològic. -Extreure o alterar qualsevol objecte arqueològic. -Recollir qualsevol tipus de material, viu o inert. -Amollar, sembrar, trasplantar espècies animals o vegetals. -Encendre foc i fumar. -Atracar embarcacions fora de les zones expressament autoritzades. -Acampar en tot el territori del Parc Nacional. -Fer renou. -Dur a terme qualsevol tipus d'activitat cinegètica. -Accedir a terra en qualsevol punt diferent dels molls del port de Cabrera. -Circular fora de les pistes i camins. -Bussejar en apnea durant els mesos de maig i juny a les zones de costa on l'espècie Scyllarides latus fa la seva posta.

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

Per anar a Cabrera es poden agafar les barques turístiques que surten de la Colònia de Sant Jordi (ses Salines) o de Portopetro (Santanyí) els mesos d’estiu. Si voleu anar-hi amb el vostre vaixell, cal que sol·liciteu un permís de navegació (o de d’ancoratge, si voleu passar-hi la nit) mitjançant l'assistent que trobarà a www.caib.es Reserva de fondeig: www.caib.es Oficines del Parc Nacional Marítim i Terrestre de Cabrera. Gremi Corredors, 10, Polígon Son Rossinyol, 07009 Palma de Mallorca. Tel. 971 177 645 / Fax 971 177 647. Web: http://www.balearsnatura.com http://www.mma.es/parques.

Mar Cabrera

Sortides des de: Colònia de Sant Jordi (Mallorca) Més informació: 971 65 64 03, http://www.marcabrera.com

Excursiones a Cabrera

 

Sortides des de: Colònia de Sant Jordi (Mallorca) Més informació: 971 64 90 34, www.excursionesacabrera.es

 

MAPA

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

El fet que la protecció afecti la mar i la terra de l’arxipèlag de Cabrera atorga al Parc Nacional unes característiques especials, a més d’una rica diversitat. Entre els endemismes de l’arxipèlag trobem la raspeta (Rubia angustifolia subsp. caespitosa), unes deu subespècies de la sargantana balear (Podarcis lilfordi), a més de nombrosos coleòpters, aràcnids i gasteròpodes terrestres i alguns crustacis que habiten les cavitats subterrànies (com el Psammogammarus burri). En les seves cristal·lines aigües, entre fons rocosos, coves, fons arenosos o les amenaçades praderies de posidònia, habita una gran quantitat d’espècies: anfosos, escorballs, espets, nacres, dofins, cigales, estrelles d’un intens color vermell, etc. A terra, als ambients costaners formats per penya-segats i illots, les aus marines i les rapinyaires constitueixen un dels components més destacats de l’ecosistema. Al llarg de l’any és possible veure-hi espècies com la gavina mediterrània, la gavina corsa, el corb marí, el falcó comú o l’àguila peixatera, a més de baldritges, nonetes, virots i falcons marins. La garriga, amb ullastres i llampúdols bords, domina bona part de la terra ferma. Entre orquídies, savines i bolets no és difícil observar espècies d’aus terrestres com el xorrec i el busqueret de cap negre. Les cinc espècies de ratapinyades que habiten a Cabrera són els únics mamífers terrestres autòctons.

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

El castell (del final del segle XIV), que presideix majestuós l’entrada al port de Cabrera, i el far de l’Enciola (acabat de bastir el 1870) constitueixen dos dels elements més característics del Parc Nacional. Així mateix, és destacable la riquesa del patrimoni arqueològic. En les seves aigües hi ha nombrosos vaixells enfonsats d’època clàssica. Molt a prop del port, al conjunt arqueològic del pla de ses Figueres, es concentren les restes d’una factoria de salaons de peix, un taller de producció de porpra i part del que devia ser la necròpolis d’un monestir de l’antiguitat tardana, a més de les restes del campament dels presoners francesos (de principi del segle XIX). Al museu etnogràfic, instal·lat a l’antic celler, l’exposició permanent «Home i natura a Cabrera» permet fer un recorregut per la història, l’etnografia i els recursos naturals de l’arxipèlag.

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

Oficines del Parc Nacional Marítim i Terrestre de Cabrera. Gremi Corredors, 10, Polígon Son Rossinyol, 07009 Palma de Mallorca. Tel. 971 177 645 / Fax 971 177 647. Horari d'atenció al públic: de les 8 a les 15h. Web: http://www.balearsnatura.com http://www.mma.es/parques Oficina d'informació al port de Cabrera: Telèfon: 630 982 363 Horari de 8 a 14 h i de 16 a 20h Centre d'interpretació C/ Gabriel Roca, s/n. 07638 Colònia de Sant Jordi. Telèfon: 971 65 62 82. Museu etnogràfic-històric Es Celler. Horari de visites: d'11:30 a 13 h y de 16 a 18 h, tots els dies. Preu: Menors de 12 anys: gratuït Adults: 2 € Refugi del Parc nacional de Cabrera Aquest allotjament s'ha habilitat en un dels edificis que conformen el complex de l'antic campament militar de Cabrera i disposa de vint-i-quatre places distribuïdes en dotze habitacions dobles, cadascuna amb bany privat. L'edifici compta amb un microones, una gelera i una sala d'estar per a ús compartit dels usuaris. Les reserves es poden formalitzar a través d'internet al: cvcabrera.es amb una antelació màxima de tres mesos i per una estada de com a màxim de dues nits. El refugi romandrà tancat els mesos de desembre i gener. Els preus per nit són de 60€ per habitació en temporada alta i de 50€ en temporada baixa. Sala d'usos múltiples Cas Pagès Itineraris guiats i autoguiats Cantina al port de Cabrera Banys públics al port i al mollet de Cas Pagès

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

Els permisos de fondeig i busseig, així com els tràmits d'anul·lació, es gestionen a través de l'aplicació informàtica de la CAIB mitjançant els següents enllaços: Permisos de fondeig: www.caib.es Anul·lació de reserva de places de fondeig: www.caib.es Reserva de permisos de busseig: www.caib.es Sol·licitud de permisos de navegació www.caib.es

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

CENTRE D'INTERPRETACIÓ C/ de Gabriel Roca, s/n. 07638 Colònia de Sant Jordi. Telèfon 971 656282. ATENCIÓ: Tancat els mesos de desembre i gener Horaris i preus: Mateix horari tota la temporada de 1 Febrer al 30 noviembre 10:00h -14:00h (13:00h darrera entrada) i de 15:00h a 18:00h (17:00h darrera entrada) // darrera admisió sempre una hora abans Consultau la nostra web amb cas de dubte cvcabrera.es Decembre i gener tancat Descripció: El recorregut a la sala del medi marí simula una immersió al mar Mediterrani guanyant profunditat progressivament. Trepitjar els fons coralins, rocosos o sorrencs, respirar al costat de praderies de posidònies, o deixar que la imaginació s'inspiri a la vista d'un derelicte ple d'àmfores romanes, permet gairebé sentir que s'està realitzant un somni. Les coves i aquaris amb espècies d'animals i vegetals, que varien a mesura que la profunditat decreix, i un bussejo virtual, entre altres elements, incrementen la càrrega d'hiperrealisme del que s'ha dotat el conjunt des del seu mateix començament sota una escullera. Divuit aquaris que allotgen més de setanta espècies, distribuïts a diferents altures en funció de cada hàbitat, exhibeixen en condicions òptimes el més representatiu del fons Mediterrani. Congres, anfosos, sards, llobarros, llagostes, morenes i gatons són algunes de les espècies animals que tenen la seva casa en aquest cimbell en miniatura del Mare Nostrum, acompanyat d'espècies sèssils, com esponges, pegellides, gorgònies i eriçons, i diversos tipus de algues. Un ascensor de vidre dins d'un aquari, condueix a la sala de mitjà terrestre, a través d'una màgia gairebé onírica. L'origen de l'Arxipèlag de Cabrera i del conjunt del Mediterrani, mitjançant un joc espectacular d'efectes especials, ofereix el pas a una plataforma elevadora ascendent que mostra en el seu recorregut tots els secrets de la vida que es desembolica a Cabrera, fins a pujar al mirador des d'on pot aconseguir-se amb la mirada l'arxipèlag, a onze milles de distància. Des d'aquest punt de màxima visibilitat, situat en el terrat d'un singular edifici en forma de con, l'itinerari descendeix per una passarel·la en espiral entorn d'un grandiós mural que desvetlla els mites i signes més forts de la història i llegendes del Mediterrani. La base del con, on es troba la tenda, dóna començament a una passarel·la de fusta que porta a la sortida. Sobre un estany, el recorregut final discorre entre escultures que simbolitzen quatre de les illes, reals o fictícies, més emblemàtiques del Mediterrani: Djerba, Samos, Vulcà i Ítaca. El Mediterrani és naturalesa submarina i ecosistemes terrestres, és tota la vida que generen la seva aigua i la seva llum però també és la història de vides humanes, de trobades afortunades de cultures i civilitzacions, de desacords per resoldre: és navegació, art, comerç, un mar d'illes en evolució...però, abans de res, el Mediterrani és una oportunitat d'enteniment.

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

       
  • El far de l’Enciola
  •    
  • Na Picamosques (*)

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

El far de l’Enciola

Dificultad:Mitja/Baixa
Distancia:11 km. (anada i tornada al port)
Duración:5 h.
Requisitos:Per sol·licitar informació i fer un seguiment dels visitants contacti amb el guia de l'oficina del port de Cabrera.
Recomendaciones:Portar sabates còmodes
Temática:Senderisme, paisatgística, flora i fauna

Color:   

L’excursió al far de l’Enciola és, malgrat la dificultat que suposa superar els accentuats desnivells, molt gratificant. La primera ascensió és de s’Espalmador fins al coll Roig, on la garriga es va fent més atapeïda. Dalt del coll hi ha un pinaret. Una vegada hem travessat el coll, ens sorprèn un paisatge molt més àrid i inhòspit. Arribats al far la vista sobre la mar i el sud de Cabrera es perd en l’horitzó.

Etapas

Etapes
Sortint des del port i pel camí que recorre el perímetre de la badia arribarem a l’única pista asfaltada que hi ha a Cabrera. El camí s’enfila de forma que difícilment ens podrem equivocar. Una vegada que hem deixat sa Platgeta enrere, ens dirigirem a una altra platja de la badia, s’Espalmador. Sembla que aquesta cala rep el nom del fet que aquí s’espalmaven els vaixells, això és que es posaven en sec per netejar-los el fons de caragolíns i altres animalons marins adherits al buc i per calafatarlos. Si fem l’excursió al final de la primavera podrem delectar-nos amb l’espectacular vermell que presenten les lletreres (Euphorbia dendroides) del camí mentre les sargantanes (Podarcis lilfordi) se’ns creuen furtives cap a un altre costat.
A la dreta i sortint de s’Espalmador trobarem una zona sense vegetació, és un antic sementer. Una paret seca que encara es conserva acceptablement servia per evitar que sortissin del tancat les cabres i les ovelles. Avui no hi ha cap guarda de bestiar a l’illa. Si continuem la nostra marxa començarem la pujada al coll, una zona principalment arbustiva, en la qual predominen la mata (Pistacia lentiscus), el romaní (Rosmarinus officinalis), l’ullastre (Olea europaea) i l’aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), entre d’altres. Dalt del coll trobarem un petit grup de pins (Pinus halepensis).
En aquest recer hi ha l’antic punt de descarregament de material d’obra, petroli i queviures per a la construcció i funcionament del far. Poc abans, haurem passat per un istme que uneix la península de l’Enciola amb la resta de l’illa i que es coneix com sa Barrereta. Aquesta zona és poblada per unes plantes espinoses i de forma arrodonida, conegudes com coixinets de monja (Astragalus balearicus i Dorycnium fulgurans), i d’altres espècies com la saladina (Limonium minutum subsp. caprariense), el romaní i l’ullastre, modelades per les dures condicions atmosfèriques i ben adaptades a les condicions extremes de la costa (el vent, la saladina, els sòls rocosos, la sequera estival, etc.). Cap a llevant veurem els Estells, un conjunt de cinc illots (Estell de Fora, Estell des Coll, Estells Xapats i Estell de s’Esclata-sang) a més d’alguns esculls, tots molt petits, però ben alts en relació amb la seva escassa superfície. En aquests illots, cria el falcó marí (Falco eleonorae). Aquesta au rapinyaire realitza una llarga migració des de l’oceà Índic, d’aproximadament 8.000 km. La seva temporada de cria comença més tard que la majoria d’aus, perquè la fa coincidir amb el pas de les aus de migració de tardor, que captura en vol per alimentar els seus polls. També creix en un dels Estells i a l’illa de ses Bledes, l’alfals arbori (Medicago citrina), una planta d’aspecte llenyós. En aquesta zona es va descobrir la rotgeta (Rubia angustifolia subsp. caespitosa), endemisme exclusiu de Cabrera. Aquí a prop hi ha l’illa de ses Rates, un curiós topònim de creació recent, ja que en la cartografia més antiga es coneix com l’illa Freda. El seu perfil ens recorda una tortuga que beu i té un arc que se submergeix a més de 20 metres. En aquest paisatge sec i isolat hi ha el dolç de l’Enciola, d’aigua dolça, i on s’abeurava el bestiar, i el cocó de sa Sal, d’on es recol·lectava la sal acumulada. Un poc més enllà albirarem les antigues cases dels constructors del far.
Damunt la punta de l’Enciola, al sud-oest i elevat 102 metres per damunt del nivell de la mar, s’alça impressionant el far. El 1864 Emili Pou en féu el projecte. Abans de començar amb la construcció del far, va ser necessari obrir un camí de prop d’un quilòmetre i mig que partiria d’un embarcador on havia d’arribar el material necessari per a l’edificació. Posteriorment el camí s’allargaria uns 6 km fins al port de Cabrera. Malgrat que la construcció finalitzà el 1868, no entrà en funcionament fins el 15 d’agost de 1870, car fins aleshores no arribà l’òptica. Actualment el pla focal presenta una llum blanca amb eclipsis de 30 en 30”, que és visible a 32 milles de distància. El far té una planta quadrada de 360 m2 i està construït amb pedra de Santanyí. Tant la tipologia de l’edifici com la distribució de l’espai El far de interior són com les del far de Formentor, al nord oest de l’illa de Mallorca, el projecte del qual també és de l’enginyer Emili Pou. L’habitatge havia de ser ampli i apte per a un mínim de dues famílies que romandrien incomunicades durant llargues temporades. El 1958, l’automatització dels fars va permetre que els faroners es traslladessin a Mallorca.

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

Na Picamosques (*)

Dificultad:Mitja/Alta
Distancia:11 km.
Duración:3 h.
Requisitos:Per sol·licitar informació i fer un seguiment dels visitants contacti amb el guia de l'oficina del port de Cabrera. (* Aquest itinerari és guiat)
Recomendaciones:-
Temática:-

Color:   

Es tracta de l’ascensió al punt més alt de l’illa de Cabrera (172 m) des del qual tindrem unes espectaculars vistes del port, el cap de Llebeig i el far de l’Enciola. Iniciem l’itinerari sortint del port, punt de desembarcament obligat per a les embarcacions turístiques, i en el qual hi ha un conjunt de construccions de les quals destaquen l’oficina d’informació, la cantina, el refugi de pescadors, la comandància, el dispensari mèdic i l’antic forn militar.

Etapas

Etapes
Començarem l’itinerari al punt de trobada habitual, l’oficina d’informació del Parc. Després d’haver superat la primera pujada, a l’esquerra veurem una creu de dimensions considerables instal·lada en memòria de l’amo en Damià Sunyer i dels seus fills. Aquest senyor va esser l' arrendatari, el pagès, l'encarregat de proveir de petroli el far de l’Enciola, el cantiner i el telegrafista de Cabrera des de 1914. El 31 de juliol de 1936, uns membres de la tripulació d’un submarí del bàndol republicà aparegueren a l’illa i empresonaren als seus fills, Joan i Gaspar. Els traslladaren a Menorca on foren afusellats dies més tard. Seguint el camí trobarem el parc fotovoltaic amb la benzinera, a l’esquerra, i el caló de ses Agulles, a la dreta. Més endavant, sobre un turonet, dominant la badia, trobarem la capella dedicada a santa Peronella, l’Esglesieta, bastida en una parcel·la de 6.300 m2, cedida a l’Església per Sebastià Feliu. El 1911, Emili Sagristà Llompart, vicari de l’església filial de Cabrera, exposà al bisbe de Mallorca la necessitat de construir un temple. Finalment, el 1915 els estadants de la colònia de Vil·la Cristina, que era el nom que rebia l’assentament agrícola establert a Cabrera, els pescadors, els faroners i els militars de l’illa tenien un lloc per poder oir missa. Actualment forma part de les instal·lacions que el Ministeri de Defensa manté a l’illa, ja que foren expropiades les terres a l’Església i a la familia Feliu el 30 de juny de 1916. La capella també rep els noms de cas Rei o sa Vicaria. Just passada l’esglesieta trobarem els antics barracons militars. Com hem comentat abans, la presència militar durant el segle XX ve marcada per l’expropiació de l’arxipèlag, decretada per la Reial Ordre de 7 de juliol de 1916, a la família Feliu per la quantitat de 362.148 pessetes. La construcció del campament és del començament del decenni de 1970. Actualment els barracons alberguen oficines i residències dels treballadors del Parc, grups científics i personal militar. De tots els edificis en destaca un, que no té els trets característics d’una construcció militar. És l’antiga casa de la família Humbert, els propietaris de Cabrera anteriors als Feliu. Continuant l’excursió en direcció a sa Platgeta passarem per les cases de cas Pagès i el mollet de sa Madona, anteriors a 1860. És perfectament conegut que la principal activitat duta a terme a Cabrera era la pesca, però també se n’hi feien d’altres d’agrícoles, ramaderes i forestals, que han deixat vestigis ben interessants. Cas Pagès estava ocupada per les famílies arrendatàries de les terres i els missatges que s’encarregaven dels sementers de conreu de secà i del bestiar (porcs, ovelles i cabres). El nucli està integrat per una casa pagesa mallorquina de dos aiguavessos, l’era, les pallisses, el molí de sang o fariner, les solls i el mollet. Durant els darrers quaranta anys les cases han estat ocupades per en Joan Vidal (es Pagès), la seva esposa Maria i la seva família, que arribaren a Cabrera l’any 1968. A l’àrea de sa Platgeta hi ha els tres punts arqueològics de màxim interès del recorregut, les restes del campament dels soldats francesos empresonats a l’illa, la necròpolis dels monjos bizantins i les piques de salaons, probablement d’època romana. A prop hi ha el coll d’una cisterna i unes piques que servien per abeurar el bestiar; es recollia l’aigua que arribava pel canal de ses Figueres. També n’hi arribava mitjançant la filtració d’aigua de la mar a través de les parets de marès del pou. Si ens fixem en l’àrea terrestre de sa Platgeta i s’Espalmador veurem que estan desforestades o amb vegetació dispersa i que hi ha restes de parets, murs i tancaments que impedien l’accés del bestiar als conreus de secà d’aquests sementers.
Quan hem deixat el camí del far de l’Enciola iniciarem la pujada. El primer element que crida la nostra atenció és un forn de calç en el qual s’han realitzat treballs de consolidació. Més endavant tindrem unes vistes espectaculars sobre un altre forn, és el que dóna nom al caló des Forn. Amb aquests dos exemples, i la troballa de nombrosos rotlos de sitja, tenim l’evidència de la pràctica d’activitats relacionades amb el bosc i la garriga, com són l’elaboració de calç i carbó. La ubicació d’aquests elements en zones determinades sempre tenia en compte dues condicions: que fos fàcil proveir-los de matèries primeres (llenya i roca calcària) i que hi hagués un bon accés per poder transportar el carbó i la calç obtinguts. El segon forn està arran de costa, de manera que era bo de fer arribar-hi i carregar les embarcacions, per dur la calç i el carbó a Mallorca, on eren venuts. Progressivament i seguint l’ascensió, el paisatge va canviant. Així passem d’una garriga arbustiva amb predomini de mates (Pistacea lentiscus), ullastres (Olea europaea) i savines (Juniperus phoenicea) a una vegetació molt més dispersa i oberta i adaptada a unes condicions molt adverses de vent, insolació, escasses pluges i substrat molt pobre, on les espècies predominants són el romaní (Rosmarinus officinalis), l’estepa joana (Hypericum balearicum), que donen a la part final de l’itinerari un aspecte desolat. Al darrer tram, el camí queda molt perdut en una àrea rocosa coneguda popularment com «dent de ca» (formació càrstica). Al cim, coronat amb el vèrtex geodèsic, on podrem gaudir d’unes vistes magnífiques, trobarem alguns exemplars de boix (Buxus balearica). El retorn cap al port el farem pel mateix camí.

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA

ESDEVENIMENTS

No hi ha Esdeveniments!